Perduda entre les lletres

Avui he perdut la rima de les meves paraules i la mètrica dels meus versos. Han desaparegut per allà on t'has marxat amb el teu teatre de falsa comèdia i amb la teva prosa que m’intentava convèncer que tot el que era assonant era consonant.

Encara que la teva novel·la d’amor, de desamor, de tragèdies i de misteri ja tocava la ciència ficció, la teva marxa m’ha creat un hipèrbaton a la meva vida. La ruptura del nostre paral·lelisme ha deixat versos lliures a la meva poesia. Podria utilitzar mil metàfores per explicar-te que sento, sense la necessitat d'utilitzar cap hipèrbole, tot i que si em proposes explicar els meus sentiments per tu podria utilitzar tot el lèxic del diccionari. Perquè tot i que ets una paradoxa constant la meva poesia no pot subsistir sense tu.

Ets l’autor dels temes d’amor de les meves estrofes i qui dona forma als actes i a les escenes de la història d’aquesta part de la meva vida, on tu ets un dels protagonistes.